Història de Bunyola: una mirada al passat d…

Talaiots, possessions, sa Fàbrica i un poble que ha anat canviant amb el temps.

Bunyola ha anat canviant al ritme del paisatge i de la gent que l’ha habitat. La serra, les possessions, els camins i les fàbriques expliquen una història feta de moltes vides, no d’un únic monument.

Un territori habitat de fa segles

Al terme hi ha diversos jaciments prehistòrics. Entre els més destacats, el talaiot circular de Coma-sema conserva cambres adossades; també s’esmenten restes a Son Palou, Pujol i s’Alqueria Blanca.

Durant les obres de la carretera de sa Comuna, el 1954, es trobaren en una cova restes fossilitzades de Myotragus balearicus, un bòvid propi de les Balears. És una peça singular de la història natural de l’illa. A Son Creus, les mines de galena conegudes com sa Mina des Moros i una petita llàntia dels segles VI–VIII són altres testimonis que recull la història municipal.

Alqueries, oliveres i grans possessions

En època islàmica, Bunyola formava part del districte de Bunyûla-Mûsû, que comprenia també Esporles, Valldemossa, Deià i una part de Banyalbufar. Documents dels anys 1232–1273 hi esmenten setze alqueries, entre elles Alfàbia, Raxa, Comasema i Aurient. Després de la conquesta catalana, el terme correspongué a Nunó Sanç.

Amb el pas del temps, els cereals i les oliveres guanyaren pes; la vinya es mantingué i l’oli fou un producte important. Les possessions marcaren l’economia rural i les relacions socials. Raixa n’és un dels paisatges patrimonials més coneguts: els jardins actuals es configuraren principalment al segle XIX sobre espais enjardinats ja al XVIII.

El nucli de Bunyola també conserva llocs quotidians que formen part de la memòria compartida, com l’església parroquial de Sant Mateu.

Sa Fàbrica: una història teixida per dones

El segle XX dugué una transformació decisiva. El 21 de setembre de 1913, a Son Garcies i a pocs metres de l’estació, s’inaugurà la fàbrica de teixits Colom, Rullan y Compañía. El tren Palma–Sóller havia començat a funcionar l’any anterior i connectava Bunyola amb nous horitzons de feina i comerç.

La fàbrica, coneguda simplement com sa Fàbrica, fabricava cotó, vellut i altres teixits. Moltes dones del poble hi treballaren; les “fabricantes” passaren a formar part de la memòria local. En els anys de més activitat hi arribà a haver més d’un centenar de treballadors, majoritàriament dones. El projecte de recerca del Col·lectiu Fabricantes recuperà testimonis orals i documents d’aquella experiència.

Edifici de Bunyola que correspon a l’antiga fàbrica tèxtil, avui habitatges

Sa Fàbrica tancà el 1984 i l’edifici es convertí en habitatges a començament dels anys noranta. La seva història continua viva en els records de les famílies que hi treballaren.

El tren i els camins de la serra

La línia Palma–Sóller s’inaugurà el 1912 i el tram fins al port de Sóller el 1913. A Bunyola, l’estació i el ferrocarril esdevingueren part del paisatge i de la vida quotidiana.

El terme inclou també paisatges i petits nuclis com Orient, envoltat de muntanya i camins de la Serra de Tramuntana.

El túnel de Sóller, un capítol compartit

La carretera del túnel obrí una nova connexió entre el pla i la vall. La boca sud i l’antiga àrea de peatge són dins el terme de Bunyola. Representants locals afirmaren en diferents moments que una part majoritària del túnel travessa el municipi; el percentatge varia segons la font i no hem trobat una delimitació oficial publicada que el certifiqui.

Durant anys, els veïns de Bunyola també reclamaren un tracte equivalent en les bonificacions del peatge. La història completa de les obres, la concessió, el repartiment territorial i la gratuïtat s’explica en una pàgina pròpia.

Veure la història completa del túnel de Sóller ↗

Fonts d’aquesta història

Les imatges s’acompanyen de la seva autoria i procedència a peu de foto.