El túnel de Sóller i Bunyola: una història compartida

El túnel de Sóller no és només una drecera sota la Serra d’Alfàbia: és una obra que canvià la mobilitat de Mallorca i una història de set anys de perforació, peatge, greuges veïnals i gestió pública.

Una obra llarga i complexa

Les obres començaren el 10 d’octubre de 1989 a la boca sud, situada al terme de Bunyola. La perforació topà amb dificultats tècniques i despreniments; l’obra també patí aturades i canvis en l’execució. El túnel s’inaugurà el 19 de febrer de 1997 i té 3.023 metres de longitud.

Obres de perforació del túnel de Sóller · Arxiu de Diario de Mallorca / Prensa Ibérica · Font · © Diario de Mallorca / Prensa Ibérica · Fotografia identificada i enllaçada a la font original.

La connexió evita el traçat del Coll de Sóller i apropa Palma a la vall. El reportatge del trentè aniversari de Diario de Mallorca conserva imatges de l’obra i de l’obertura al trànsit.

Entrada del túnel de Sóller, reportatge de 2017 · Arxiu de Diario de Mallorca / Prensa Ibérica · Font · © Diario de Mallorca / Prensa Ibérica · Fotografia identificada i enllaçada a la font original.

On passa el túnel?

El Consell de Mallorca confirma que la boca sud i l’antiga àrea de peatge, al quilòmetre 17 de la Ma-11, són dins el terme municipal de Bunyola. Sobre el percentatge del túnel que discorre pel municipi, s’han publicat xifres locals diferents: el 2002 un portaveu municipal parlà de dues terceres parts, i el 2014 l’associació veïnal en cità un 75%. Són afirmacions de representants locals i veïnals, no una delimitació cadastral oficial que hàgim pogut verificar.

Antiga àrea de peatge del túnel de Sóller · Arxiu de Diario de Mallorca / Prensa Ibérica · Font · © Diario de Mallorca / Prensa Ibérica · Fotografia identificada i enllaçada a la font original.

Per això és més precís dir que una part majoritària del traçat s’ha atribuït al terme de Bunyola en fonts locals, mentre que la ubicació de la boca sud sí que està confirmada pel Consell. Parlam de territori municipal, no de propietat privada del poble.

El peatge i qui en rebia els ingressos

El túnel funcionà amb peatge durant prop de vint anys. La concessió d’explotació corresponia a Túnel de Sóller, S.A., empresa concessionària, no a l’Ajuntament de Sóller. Per tant, no és correcte dir que la recaptació fos ingressada pel consistori solleric.

Des de 2003, el Govern subvencionava fins a mil peatges anuals per persona resident a Sóller, Fornalutx i Escorca. Els residents de Bunyola quedaren fora d’aquella mesura inicial, tot i tenir la boca sud dins el municipi; el 2014 el Defensor del Pueblo recomanà que també tinguessin dret a bonificacions en condicions equivalents.

Fi del peatge

El 2017 el Consell rescatà la concessió, aixecà les barreres i assumí la gestió de la infraestructura. L’anunci institucional publicà un import de 15,44 milions d’euros per al rescat i una aportació del Govern de 4,125 milions destinada al manteniment. Són pagaments entre administracions i concessionària, diferents dels ingressos que l’empresa havia obtingut amb els peatges.

La gratuïtat posà fi al cobrament per circular-hi. L’antiga àrea de peatge, a la banda de Bunyola, quedà com a record visible d’aquella etapa fins que el Consell retirà les cabines.

Fonts i documentació

• El rescate del túnel costará 15,4 millones — Govern de les Illes Balears (2017)
• El Consell retirarà les cabines a la boca sud, al terme de Bunyola — Consell de Mallorca
• Moció de Bunyola sobre la gratuïtat i la part del túnel dins el terme — Ultima Hora (2002)
• Recomanació de bonificació per als residents de Bunyola — Ultima Hora (2014)
• Obres del túnel: cronologia i treballs — XIV Jornades d’Estudis Locals de Sóller i Fornalutx
• Reportatge fotogràfic: 30 anys del túnel — Diario de Mallorca (2017)

Les fotografies de Diario de Mallorca s’identifiquen amb la seva procedència i enllacen al reportatge original.